PER UN FUTUR SOLIDARI I SOSTENIBLE: Transformem l’Educació

L’alerta sanitària generada per l’arribada al nostre país del nou Coronavirus SARS-Cov-2 i la posterior ampliació del confinament ens repta a adoptar mesures de contingència en l’entorn educatiu. L’activitat formativa, el procés d’ensenyament-aprenentatge i la valoració acadèmica del nostre alumnat han de ser repensats per adaptar-nos amb creativitat i resiliència a una nova circumstància, a una nova “normalitat”.

Es tracta d’un moment vital inesperat i amb components emocionals que inclouen incertesa, dol, por, ràbia i manca de seguretat. Aquests factors socioemocionals afecten directament la memòria i la capacitat d’aprenentatge. Ara, més que en cap altre moment anterior, és important oferir eines i estratègies per a l’autoregulació i la motivació.

És per això que, en primer lloc, tindrem en compte la situació personal de l’alumnat i vetllarem per fer-ne una aproximació individualitzada que ens permeti corroborar el procés d’ensenyament-aprenentatge des de l’equitat. El nostre objectiu és ajudar a mantenir els hàbits i el procés d’aprenentatge amb propostes educatives que arribin a tot l’alumnat.

En segon lloc, hem d’estar amatents a la forma d’avaluar. Les tasques telemàtiques encomanades tindran un component formatiu evident. Afavorirem que sigui l’alumnat qui reguli el que va aprenent, que prengui consciència del que fa, de com ho fa i de com ho hauria de fer. Per consegüent, serà més autònom: les activitats ja no es corregiran en grup sinó que l’alumne ha d’observar on s’ha equivocat i per què; en aquest sentit una bona manera d’ afavorir la metacognició és elaborar un diari d’aprenentatge on els/les nostres alumnes hauran de respondre les següents preguntes: Què he après? Com ho he après?

Prioritzem, també, tasques globalitzades en els diferents àmbits curriculars, sense la pressió d’acabar els programes. Fem propostes setmanals, des de diferents àmbits curriculars, amb calendari de lliurament i amb la possibilitat de fer un retorn de les activitats realitzades a l’alumnat per afavorir la millora dels aprenentatges. Aquesta interacció queda garantida a través d’entorns virtuals, que permetin enviar documents digitals o fotografies d’aquestes activitats. Les tasques, els projectes, reptes, encàrrecs… han de ser significatius i motivadors, tot evitant les feines mecàniques o

repetitives i han de comptar amb l’acompanyament del professorat. Com sempre, el seguiment tutorial serà clau per al suport emocional de l’alumnat i de les famílies.

Es tracta d’una situació de pèrdua. Com a societat estem passant un dol. Dins el nucli familiar aquest dol s’aguditza i és en aquest espai on es manifesten les preocupacions i incerteses. És per això que, com a centre educatiu, el primer que hem fet és, a través de tutories, posar-nos en contacte amb les famílies per reconèixer i conèixer la situació que viuen i alleugerir els seus neguits. És possible que l’adolescent rebel ara tingui un rol de cuidador; que la mare economista ara es senti devaluada professionalment; que el pare doctor vegi que lluita cada dia amb l’ansietat i la por de no guarir… en fi…, dols… Per tant, el primer pas ha estat posar-nos en contacte amb les famílies des de l’acompanyament i l’empatia.

Hem de transmetre, com a element positiu, que una vegada acceptada la nova situació, la família té l’oportunitat de compartir el procés d’aprenentatge amb el seu fill i implicar-se més conscientment en aquest procés:segur que la coneixença pares/fills s’enfortirà.

Paral·lelament comencem a crear fulls de ruta per abordar el retorn a l’escola realitzant mesures d’avaluació inicial i revisió del currículum; hem de redefinir els objectius prioritaris i crear un Pla d’acollida postcrisi adreçat a l’alumnat, al professorat i a les famílies.

Aquesta aturada en el temps ens fa més presents i ens ha fet parar atenció a l’entorn personal, ens hem omplert d’empatia, també, en veure, llegir o sentir altres situacions personals i hem tingut la gran oportunitat d’escoltar-nos a nosaltres mateixos. Hem gaudit de l’ocasió d’establir sinergies positives entre familiars, amics i companys de feina. Ens coneixem millor i considerem que el temps compartit és or pur. En definitiva, s’ha demostrat que la bona actitud multiplica, que la capacitat de resiliència és vital i que la solidaritat de les persones és la salvació.

Descarrega el document en pdf

Categories: News